Es tracta de la disciplina més practicada avui en dia. En la majoria d'ocasions es practica sobre vies curtes (fins a 40 metres normalment) però existeixen també rutes llargues (de inclús 1000m) d'escalada esportiva, on estaríem parlant de via llarga equipada.
En l'escalada esportiva, els punts d’assegurament estan instal·lats prèviament des de dalt, fent forats artificials a la roca amb el trepant (taladro) o similar. Posteriorment, es puja des de baix seguint la línia d’ancoratges fixes però utilitzant-los només per assegurar-nos i no per progressar (és a dir, sense penjar-nos-hi).
Aquesta modalitat es caracteritza pel seu enfocament en la tècnica i l'habilitat de l'escalador, cosa que la converteix en una excel·lent opció tant per a principiants com per a escaladors experimentats. La majoria de les rutes estan dissenyades amb diferents graus de dificultat, la qual cosa permet als escaladors escollir les que millor s'adaptin a les seves habilitats i experiència. A més, l'escalada esportiva fomenta un ambient de camaraderia, on els escaladors solen treballar en equip, recolzant-se mútuament i compartint consells per millorar la seva tècnica.
Un altre aspecte destacat de l'escalada esportiva és la seguretat. La instal·lació d'ancoratges fixos no només proporciona tranquil·litat a l'escalador, sinó que també permet una progressió més fluida, la qual cosa facilita l'experiència. Amb l'ús d'equips de seguretat adequats, com arnesos i dispositius d'assegurament, els escaladors poden centrar-se en la tècnica i el gaudi del moment en lloc de preocupar-se per la caiguda.
