Una de les variants més especifiques de la pràctica de l’alpinisme és el recorregut de crestes. Els itineraris per carenes més o menys entretellades que s’enfilen a cims, uneixen diferents puntes o simplement circunvalen un circ d’alta muntanya tenen un encant difícil de resistir. Una cresta suposa anar sempre pel fil d’una muntanya, amb grans horitzons a banda i banda, amb una sensació de llibertat i grandesa especials. En aquesta disciplina les qualitats de bon escalador no ho son tot, ja que no és un terreny d’escalada pura, les assegurances són precàries i escasses i les tirades no tenen continuïtat i els passos aïllats. Certament un bon nivell d’escalada ajudarà, però en general la majoria dels itineraris no són especialment difícils, i és més útil un bon sentit de muntanya, el saber progressar per terreny delicat, la intuïció i intel·ligència de trobar l’itinerari, no sempre evident. La ressenya no és més que una indicació breu del sentit general del recorregut, amb els passos més destacats, però és important la autonomia del muntanyenc, el saber moure’s per un terreny envitricollat on cal saber trobar el pas, on cal saber llegir la roca i interpretar l’alta muntanya. La màgia de les crestes rau en la combinació de tots aquests factors. Per una banda moltes de les aproximacions al punt d’inici de la cresta ja és tota una excursió que permet conèixer valls o coll sovint de gran bellesa. Però immediatament comença un joc acrobàtic entre blocs i gendarmes, mai monòton que passa del joc al compromís en un equilibri que omple a l’alpinista.
En el nostre territori, Pirineu i Pre-Pirineu tenim la sort de tenir molts itineraris d’aquests.
Consultar preu
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Praesent dolor orci, tristique id fermentum et, dapibus eget ipsum. Donec sagittis ornare velit, ac scelerisque arcu feugiat sed.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Praesent dolor orci, tristique id fermentum et, dapibus eget ipsum. Donec sagittis ornare velit, ac scelerisque arcu feugiat sed.